Horari: 14.30 hores – 18.30 hores

Desenvolupament de l’activitat: 1) Berenar 2) Sessio informativa sobre la seguretat a internet 3) Revisio de les pagines my space de les nenes. 4) Tornada a casa

Ubicacio: 1, 2 i 3) Teen’s room 4) Autobus THE BANGOR Y

Temps: 1) 30 minuts 2)  1hora i 30 minuts 3) 1 hora 4) 1 hora

Persones ateses: 12 noies entre 10 i 12 anys

Tasca concreta de l’educador: Acompanyar a les noies i vigilar que prestessin atencio a la presentacio sobre la seguretat a internet i motivar-les perque fessin preguntes sobre els seus dubtes. Revisar les seves pagines personals d’internet i vigilar que no hi tinguin massa informacio personal, com numeros de telefon, escoles, direccions…i si ho tenen aconsellar-les que ho treguin tot i que depen de la seva el-leccio.

Com crec que s’han sentit les persones ateses: Al principi no estaven gaire atentes doncs suposu que era sentir una altre vegada el que els hui havien explicat a l’escola, a casa, etc..pero finalment hi han mostrat interes perque la nois que exposava a canviat la tecnica i s’ha centrat en casos practics i en forma de joc, aixo les ha motivat.

Anecdota: En 20 minuts i nomes un nom i un cognom podem averiguar qualsevol cosa d’una persona a traves d’internet. Aterrador!!! tenint en compte que es tracten de nenes entre 10 i 12 anys!!!

Desenvolupament de l’activitat: 1 ) Berenar 2) Xerrada amb Child Crisis 3) Repartiment de diaris 4) Tornada a casa

Ubicacio: Teen’s room

Temps: 1) 45 minuts 2) 2 hores 3) 15 minuts 4) 30 minuts

Persones ateses: 7 noies de 10 a 12 anys

Tasca concreta de l’educador: Trobar estrategies perque les noies expressessin els seus sentiments i els problemes que tenen a casa.

Com crec que s’han sentit les persones ateses: En un primer moment s’han sentit espantades i intimidades, doncs no es facil parlar dels problemes familiars amb uns desconeguts, poc a poc han anat agafant confianca i s’han obert passan moments d’angoixa al recordar les agressions a les que han estat sotmeses i ho estan encara actualment. Finalment s’han sentit aliviades al buidar tot el que portaven dins pero es mantenien en estat d’alarma i molt espantades perque no volen que els seus pares sapiguen el que han explicat per por a les represalies.

Quines actituts he pogut observar en els educadors: n tot moment uilitzaven estrategies erque les noies parlessin i de quan en quan feien bromes per treure-li dramatisme a la situacio i poder buscar una sortida.

Anecdota: Malgrat que una de les noies ha parlat de maltractaments fisics per part del seu pare i ens ha ensenyat les marques al seu cos, l’educadora encara no ha truct als serveis socials i crec que no te intencio de fer-ho.

Desenvolupament de l’activitat: 1) Berenar 2) Trasllat al Bangor Mall 3) Visita a JC Pencey 4) Visita a l’interior del Bangor Mall 5) Sopar 6) Trasllat a casa 

Ubicacio: 1) Teen;s room 2) Autobus Y 3) JC Pencey 4) Bangor Mall 5) Pretzels 6) Autobus Y

Temps: 1) 30 minuts 2) 20 minuts 3) 1 hora i 30 minuts 4) 40 minuts 5) 1 hora 6) 1 hora

Persones ateses: 5 noies entre 15 i 17 anys.

Tasca concreta de l’educador: L’activitat principal era la visita a JC Pencey, uns grans magatzems. Dins la visita el director els hi explicava a les noies en que consisteix la tasca de les persones que hi treballen. La funcio de l’educador era acompanyar a les noies i motivar-les en tot moment perque se n’adonin que tenen oportunitats per treballar i independitzar-se.

Com crec que s’han sentit les persones ateses: Algunes d’elles s’han sentit frustrades, doncs no volen treballar en  uns grans magatzems perque tenen els seus propis somnis i d’altres s’han sentit molt aliviades al veure que tenen l’oportunitat de treballar i poder marxar de casa on molts cops son maltractades.

Quines actituts he pogut observar en els educadors: Nomes hi havia una educadora i la seva actitut ha sigut ( des del meu punt de vista ) bastant passiva….gairebe no les ha motivat i s’ha limitat a portar-les en l’autobus i tornar-les a casa.

Anecdota: Una de les noies li ha dit a l’educadora que ella aspira a ser alguna cosa mes que dependenta i l’educadora li ha contestat: no tens gaires mes oportunitats de trobar una feina aixi que no em siguis llepafils..            Prefereixo no fer cap comentari, la seva resposta parla per si sola…

Desenvolupament de l’activitat: Diverses activitats a la vegada per diferents grups d’edat. Activitats relacionades amb la salut. Jocs com: nutrition memory game, questions and answers, basketball, soccer, football, swiming, evolution of the rock, etc….

Ubicacio: Edifici maine Y, YWCA ( gimnas, piscina ), teen’s room, child room, lobby.

Temps: 4 hores.

Persones ateses: 93 amb edat compreses entre 3 i 15 anys.

Tasca concreta de l’educador: Encarregar-se de controlar un joc concret i explicar el seu funcionament.

Com crec que s’han sentit les persones ateses: Crec que s’han sentit molt be i lliures, perque podien fer l’activitat que ells volguessin i l’estona que desitjessin.

Quines actituts he pogut observar en els educadors: Han sapigut adaptar-se a la situacio i s;han disfressat per atraure als nens i motivar-los perque participessin de l’activitat.

Anecdota: Tinc les ungles de colors de tant pintar cares!!!

Pero ahir vaig tornar a comencar…

Horari: 14,30h – 18.45h

Desenvolupament de l’activitat: 1) Visualitzacio de la pel-licula ( fall. tracta de les drogues a les escoles ). 2) Debat 3) Concurs per equips ( es tracta de respondre preguntes sobre les drogues: efectes, on acudir per demanar ajuda….) 4) Visita al Bangor Mall ( centre comercial ) 5) Tornada a casa

Ubicacio: 1, 2 i 3 al Teen’s room 4) Bangor Mall ( Maine. USA )

Temps: 1) 45 minuts 2 ) 30 minuts 3) 45 minuts 4) 1hora 15 minuts

Persones ateses: 5 noies de 14 a 16 anys

Tasca concreta de l’educador i de l’alumne: La tasca de l’educador era motivar a les noies en el debat per tal que expressessin el que pensaven i el que sentien i poder averiguar si en el seu entorn existeix la presencia de les drogues, sobretot dins de l’entorn familiar. En el centre comercial la funcio principal era tenir cura d’elles i evitar que robessin o es descontrolessin. Tot i aixi l’educador es com un col-lega, un company encara que sempre mante les distancies.

Com crec que s’han sentit les persones ateses: Pressionades. He percebut que no volien parlar del tema, se sentien obligades a parlar de coses que la majoria no volien explicar en aquell moment. Crec que no s’han de forcar les situacions, si elles ho volen explicar ho explicaran pero en la intimitat, no davant de tothom i pressionades per l’educador.

Quines actituts he pogut observar en els educadors: Com he dit abans, crec que han pressionat massa a les noies, intentaven obligar-les a parlar i el resultat ha sigut un total desinteres per part d’elles. No soc professional pero no crec que sigui la millor forma de fer parlar a les noies i m’he sentit bastant incomode.

Anecdota: La educadora no parava de pressionar a una de les noies perque expliques a casa seva venen drogues, la noia li ha contestat: ” Que passa , soc un experiment per tu ? no en tens prou amb la teva vida personal ? “

 Desenvolupament de l’activitat: 1. Establiment d’objectius a curt termini i a llarg termini  per part de les noies i procediment que es realitzara per aconseguir-los ( objectius personals, objectius escolars i objectius de futura carrera professional ). 2. Exercici fisic i lliure.

Ubicacio: 1. Teen’s room del centre. 2. YMCA Gym. 3. Retorn a casa.

Temps: 1) 2 hores. 2) 1 hora. 3) 1,30h

 Persones ateses: 7 noies amb edats compreses entre 10 i 12 anys.

Tasca concreta de l’educador i de l’alumne: La tasca de l’educador era explicar l’activitat i motivar a les noies a lluitar pel seu futur, donant respostes als seus objectius ( una de les noies vol ser veterinaria, estem intentant que la gossera de Bangor l’accepti com a voluntaria acompanyada d’un tutor malgrat ser menor d’edat ). L’educador ha de buscar respostes perque les noies vegin que els seus objectius malgrat la seva situacio social no son impossibles. L’alumne ha pensar en com canviar la seva vida positivament tan a curt com a llarg termini.

Sensacions: Molta impotencia. Resulta gairebe imposible motivar a unes noies que a casa li diuen constantment que nomes aspiraran a ser caixera del mcdonalds com la seva mare o que es una retardada mental i no podra ser res mes que un estorb. Tot i aixi, per un altre costat, em sento molt satisfeta, doncs poc a poc han anat expressant els seus desitjos hi han vist que no son impossibles, pero que per aconseguir-los hi ha que lluitar.

Com crec que s’han sentit les persones ateses: Crec que al principi s’han sentit desorientades i confoses perque era el primer cop que algu s’interesava pels seus interessos, doncs des de ben petites ja els hi han marcat un desti, tan a casa com la prooia societat. A mesura que passava el temps i han vist que els hi donavem respostes i possibilitats al seu desti i que elles trien el seu propi desti, ha sigut emocionant, doncs moltes d’elles han marxat amb molts anims i a l’autobus de tornada a casa no paraven de explicar-se mutuament que seran en un futur i el que volen fer.

Actituts de la professora: Escolta. Sobretot escolta, doncs es el que necessiten , ser escoltades. Una actitut energica, d’anims.

Anecdota, cas practic, frase del dia: ” ja veus jo m’he proposat anar al gimnas i encara no ho he fet i elles segur que aconsegueixen restablir el seu futur. si no pensem aixi la nostra professio ens semblara inutil”

Dit aixo, explicare primer de tot en que consisteix el meu centre. La veritat es que es podria dir que es un centre obert pero no funciona com a tal. Nomes hi ha una treballadora que mai es troba en el centre i les encarragades de tenir contacte dirtecte amb les adolescents son dues professores i la resta son voluntaries sense cap mena de formacio previa. La veritat es que em sento un pel perduda ,doncs no existeix cap mena de jerarquia i molt menys treball en equip i la intervencio dels serveis socials es gairebe inexistent.

El centre esta destinat a noies adolescents amb un cert risc social, majoritariament per les arees on viuen i en alguns casos degut a la desestructuracio familiar ( tot i aixi hi pot assistir qualsevol noia adolescent que vulgui ). El centre es privat i la inscripcio totalment gratuita. La nostra tasca consisteix en fer activitats ( molts cops sense cap rera fons educatiu ) i intentar que estiguin a casa el menor temps possible. De vegades em costa trobar-li sentit a la tasca que realitza el meu centre, tot i aixi he de reconeixer que fan una bona tasca, pero em dona la sensacio que si existis una mica mes d’organitzacio podrien fer molt mes del que ja fan.

Cal dir tambe que als Estats Units no existeix la figura de l’educador social, nomes existeix la carrera de treballador social. Tot i aixi, he de dir que crec que estan molt mes preparats doncs reben la formacio d’ambdues carreres.

Poc a poc anire explicant els petits conflictes ( la majoria de vegades amb mi mateixa ) , emocions i coneixements nous que vagin sorgint, doncs ja he dit que em sento una mica perduda, aqui res funciona com a Catalunya.